DESESPERAT, ADA adj.
Lliurat a la desesperació.
"... axi com a homens orats e desesperats, deurien abans tostemps plorar de les grans offenses que han tostemps fetes a Deu, e pijors que homens qui al mon sien." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.115, cap. V
"Yo visch al mon, / e, d ell desesperat, si n l altre pens, / no m calfa molt l esper." March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 31, ed. Pagès - CXI
| | |